Què ens pot explicar de vostè?
Tinc 72 anys, vaig néixer a Vilanova i la Geltrú en una família treballadora que va tenir tres fills. Dono gràcies a Déu per la meva família; del pare he rebut un sentit seriós de la feina i de la mare, la fe en Déu i un sentit d’humilitat i de fer el bé.
Com neix la seva vocació al sacerdoci?
Recordo que des dels set anys anava diàriament a fer d’escolanet a la missa de vuit, allò va deixar en mi un pòsit. Després vaig estudiar en els Escolapis, vaig fer el servei militar, vaig treballar… i vaig patir un allunyament de Déu com pateixen avui dia molts joves, però Ell m’esperava i em va ajudar a trobar el camí.
Quin ha estat el seu recorregut al llarg d’aquests anys?
Després de vint anys estudiant i exercint el meu sacerdoci fora de Catalunya, vaig arribar a Barcelona per fer de capellà en diversos convents de monges i en una parròquia del centre. Passats vuit anys em van destinar a un poble molt a prop de Berga, Montmajor, on vaig ser molt feliç al mig de la natura. Després, per motius de salut, vaig arribar a Castelldefels, i aquí porto 13 anys.
Què ha canviat entre els joves de la seva època i els actuals en relació a l’Església?
A la meva època estàvem marcats per una educació religiosa rebuda en el col•legi i en la família. Avui dia la joventut creu en allò que ha viscut a casa seva, que no sempre ha estat Déu. Els joves necessiten unes motivacions, uns exemples de vida, i ningú els ha dit que el millor exemple d’humanitat, de ser persona, és Jesús.
Per què creu que els seminaris tenen avui pocs candidats al sacerdoci?
Potser després de rebre el sagrament del baptisme han faltat un convenciment i un seguiment per part dels pares. Enmig d’un ambient poc religiós i poc compromès amb Déu, com es pot desenvolupar una vocació? Clar que el Senyor té els seus camins.
Podríem parlar de pandèmia espiritual?
Sí, fa anys que hi ha una pandèmia espiritual. Ens hem apartat de Déu i de les estones de pregària en silenci, de la conversa amb Jesús. Però no hem d’oblidar que l’Església ha passat al llarg de la seva història per moments molt durs i els ha superat. Déu té el seu temps, que no és el nostre.
És conegut el seu fervor a santa Teresa i a sant Josep.
A santa Teresa la vaig conèixer als 15 o 16 anys llegint la seva vida. Deia que sempre s’encomanava a sant Josep i que el sant sempre li havia concedit tot allò que li havia demanat.
El papa Francesc ha dedicat aquest any a sant Josep. Què ens pot ensenyar sant Josep?
Hi ha una frase molt rica que és «Aneu a Josep». Sant Josep ens pot ensenyar i ajudar a acostar-nos a Jesús.
Vostè sent molta estima pels ocells, per les plantes… És perquè són reflex de Déu?
Ja ho diu el salm: «La natura reflecteix la glòria que en rep de Déu».
Ens acomiadem de Mn. Josep Maria sabent que diàriment eleva la seva pregària per tots nosaltres. Gràcies, mossèn.
Lola Martos
